Entrades

Arriba la Festa Major. És temps de Gall i Gamba! Menja‘t Vilanova, Associació de Restauradors de Vilanova i la Geltrú

Recepta Plat de Festa Major: gall de corral i gamba de Vilanova

Recepta
Gall i Gamba: Plat de Festa Major

Recepta Plat de Festa Major Gall de corral i gamba de Vilanova
Ingredients ( 4 persones)
• 1 Gall de corral de1.8 Kg a 2 Kg.
• 8 gambes de Vilanova mitjanes/ grans
• 50 gr. ametlla crua
• 50 gr. avellana
• 6 carquinyolis
• 1 copa de vi blanc Xarel·lo
• 4 grans petits d’all
• 50 dl. d’oli d’oliva
• 1⁄2 l. de brou dels menuts del gall de corral
• 1 branqueta de romaní
• 50 dl. de brandi per flamejar
• Sal i pebre
• Sal fumada

Arriba la Festa Major: és temps de Gall i Gamba!, Gall de corral i Gamba de Vilanova, Plat de Festa Major, plat de festa Major de Vilanova

Elaboració
Per a elaborar aquesta recepta del nostre Plat de Festa Major amb gall de corral i Gamba de Vilanova sofregirem amb l’oli d’oliva les ametlles, les avellanes i els grans d’all. Amb el mateix oli saltejarem i flamejarem les gambes senceres, poca estona.
Retirarem les gambes i sense canviar d’oli marcarem el gall, prèviament sal-pebrat, començant per la pell, acompanyat de mitja branqueta de romaní. Afegirem a la cocció la copa de vi de Xarel·lo.
Un cop reduït el vi, afegirem el brou i ho deixarem coure tot tapat al forn i a baixa temperatura (130o aproximadament, depenent del tipus de forn) durant una hora/hora i mitja.
En un bol apart preparem la picada amb els fruits secs, els alls, els
carquinyolis i una mica del suc de cocció que traurem de la cassola.
Una vegada feta la picada l’afegirem a la cassola.
Amb la resta de picada del bol posarem 4 caps de gambes ja saltejades, així com la pell d’aquestes, juntament amb una mica d’aigua o de brou si n’ha quedat. Ho triturarem tot al túrmix i col·larem el caldo resultant, afegint-lo també a la cassola de cocció. I a fer tot plegat xup-xup.
Un cop cuit, agafarem les gambes reservades i el gall i ho emplatarem tot de manera vistosa.
Li donarem el toc final amb la branqueta de romaní i la sal fumada.

All cremat, recepta all cremat, recetpa d'all cremat, és temps d'all cremat

Què és l’All Cremat?

Què és l’All Cremat?

Considerat com una obra d’art culinària que respecta la tradició cultural de Vilanova i la Geltrú, l’All Cremat continua sent uns dels plats referents de la cuina vilanovina. Es pot tastar en qualsevol moment de l’any a causa de la simplicitat de la seva preparació, però és amb les Festes de Sant Pere, on s’hi emmarca el Concurs de l’All Cremat, quan aquest referent en la cuina marinera assoleix la seva màxima importància.

La cuina és cultura

L’All Cremat és un dels principals plats de proximitat en aquest tipus de cuina. I és molt senzill de preparar. Aquest ranxo amb peix senzill (moixina, turbot, rap o verat) es compon d’uns ingredients tan nutritius com deliciosos: patata, tomàquet, all, oli d’oliva, aigua i sal.

Preparació senzilla

Es pot preparar en cassola de fang, però tradicionalment el seu sabor arriba al seu punt més apetitós si es fa amb ferro colat. Quan l’oli estigui calent, s’han de passar els alls trencats (no tallats) clavant un ganivet al mig i girar-lo per terminar d’esqueixar. Quan el alls estiguin torrats, es posen els trossos molt menuts de tomàquet amb el foc molt fort fins que quedin torrats. Òbviament, s’ha de remenar de tant en tant per evitar que els ingredients s’enganxin al fons de la cassola. Poc després s’hi afegeixen una mica de sal i les patates trencades, es remenen i es posa tota la quantitat d’aigua necessària fins cobrir-ho tot. Abans de deu minuts, es tira el peix quan les patates comencen a estovar-se. I, finalment, s’espera mentre el foc lent fa la seva feina fins a aconseguir un suquet espès. I ja està. Ja s’obté un plat senzill, de proximitat, amb la qualitat dels productes del mar i de la sínia.
Arriba l’estiu… és temps d’All Cremat!
Un cop preparar, ja es pot servir a la taula. Amb aquest plat, envoltats d’amics i familiars, especialment a l’estiu, es poden passar moments inoblidables. Sens dubte, assaborir els productes de la mar i de la terra en bona companya és un dels millors regals de la naturalesa.

La imaginació, la il·lusió i fins i tot les ganes d’arriscar són emblemes dels vilanovins i això es nota amb les múltiples formes que adopta l’All cremat a casa nostra. El més important és gaudir de la gastronomia vilanovina fonamentada en plats mariners i també de la sínia.

Arriba l’estiu… és temps d’All Cremat!

El valor nutricional per al cos d’aquest plat és molt important, ja que cada ingredient té uns beneficis particulars com els carbohidrats de les patates (disminueixen la inflamació, ajuden a baixar de pes, mantenen l’intestí saludable i millora les funcions cerebrals); les proteïnes del peix (baixen el nivell de colesterol, protegeix de malalties cardíaques, té iode ideal per a persones que tenen tiroïdisme i protegix de malalties degeneratives); els antioxidants de l’all (prevé malalties com l’Alzheimer i la demència, redueixen la pressió sanguínia, millora els nivells de colesterol, és perfecte per desintoxicar el cos) i les vitamines del tomàquet (redueix els riscos d’accidents cardiovasculars, protegeix dels raigs ultraviolats, regula el trànsit intestinal, pot ajudar a prevenir alguns tipus de càncer com el de pàncrees, estómac i pròstata).

Arrels al segle XIII

Perquè tot això sigui possible avui dia, s’ha de fer un viatge mental a l’Edat Mitjana, quan al segle XIII ja es feia l’All Cremat sobre les barques dels pescadors. Com s’ha dit abans, aquest plat senzill era l’únic que es podia fer en aquelles condicions. La cuina era molt rudimentària i a cada barca normalment hi havia quatre pescadors que menjaven el pescat que no posaven a la venda.

Aquests treballadors de la mar es passaven dies sencers sense tornar a la seva casa. Per alimentar-se ho feien d’una manera molt humil perquè així aprofitaven el temps per pescar el peix bo que després venien al poble. Segons una llegenda, una vila nova sorgirà com a resultat de l’arribada de gent de la localitat del costat, la Geltrú, que van fugir a causa de l’alçada dels impostos del seu senyor feudal. Hi ha un escrit anomenat la Carta Pobla del rei Jaume I, de l’any 1274, que rememora la fundació de Vilanova. Aquest document històric està reproduït a la façana de l’Ajuntament situat a la plaça de la vila.

All cremat, recepta all cremat, recetpa d'all cremat, és temps d'all cremat

All cremat: la recepta.

Recepta d’all cremat

Receptes d’all cremat hi ha moltes, cada casa té la seva. Diferents picades i peixos, amb patata o sense patata, amb tomàquet o sense…

Esperem que us agradi la que hem escollit!  Llegir més

La cuina és cultura

La cuina és cultura

La cuina és cultura

La cuina és cultura i els plats típics (com l’All cremat) esdevenen una tradició que Menja’t Vilanova continua tenint ben present. Som part d’una cultura mediterrània, pròpia, immensament vilanovina, que junt amb l’arquitectura, les festes, els llibres, les cançons o els paisatges són els ingredients màgics per omplir-nos d’energia i tenir una vida plena. Llegir més

El xató, xató de Vilanova

El xató, el nostre distintiu

El xató, xató de Vilanova

El xató, el nostre distintiu

Quan a Vilanova sentim a parlar de xató, ja notem el fred i poc a poc el Carnaval es va endinsant als nostres cossos. Ja fa setmanes que els restaurants de Menja’t Vilanova ofereixen aquest autèntic estendard de la gastronomia vilanovina a les cartes i ja comencem a albirar el Carnaval. I és que cada festa té la seva proposta gastronòmica particular i el xató forma part intrínseca del millor Carnaval del món. Llegir més

Menja’t Vilanova, també quan fa fred

Menja’t Vilanova, també quan fa fred

Quan parleu de Vilanova amb amistats de fora de la ciutat, quantes vegades no us han dit allò de però és que a Vilanova esteu tot l’any de festa?. I sí, certament, la festa ens agrada, la vivim, la gaudim i ens agrada ser-ne bons amfitrions. I si tenim tantes festes és, entre d’altres, perquè tenim moltes coses per celebrar i moltes ganes d’organitzar actes. Alguns d’aquests esdeveniments són hereus de la tradició, mentre que d’altres s’han creat de fa pocs anys. En tots, però, hi veiem una ciutat viva.

Quan arriba l’hivern, és quan ens adonem d’aquest autèntic esperit festiu vilanoví. A l’estiu, moltes poblacions celebren festes majors, concerts i festivals. El bon temps facilita les coses i els actes a l’aire lliure són agraïts i poden reunir moltes persones, com bé sabem nosaltres també. Però quan s’acaba la calor i cal gestionar el fred és quan es veu que la ciutat té una cocció lenta, que fa “xup-xup”, a foc baix… però que no s’atura.

Ja fa unes setmanes vam celebrar el Festival del Xató, amb un merescudíssim record per a Pere Tapias, un home que també portava Vilanova i la festa al seu cor. És un encert total vincular un dels nostres plats estrella, el xató, amb un autèntic ambaixador de Vilanova al món. El gran Pere Tapias estarà sempre present en les nostres festes, perquè va simbolitzar, com pocs, aquesta estima per Vilanova combinada amb una vocació per traspassar les fronteres locals. No es podia concebre una Xatonada com a festa de la cuina d’hivern sense tenir-lo en compte. Sempre hi era i el seu esperit sempre hi serà present. Precisament, Pere Tapias tant podia exercir de mestre de cerimònies de la gran Xatonada multitudinària de la ciutat com de xatonades més íntimes acollides amb els Boters de Mar, a l’Hotel Cèsar.

En un any en què una pluja persistent ens ha regalat una esplèndida collita de rovellons i bolets al mateix Garraf, no oblidem pas que el Xató ja està en marxa i la Ruta del Xató (on Vilanova hi és present) torna a estar en moviment. I quin sentit té una xatonada sense amics? Com sabia bé Pere Tapias, el fred és sinònim d’anar aplegant-se amics, familiars o companys de feina al voltant d’una taula amb àpats tant nostres com la Xatonada. Per això, els nostres establiments l’incorporen a les seves cartes, alguns amb formats tradicionals i altres amb innovacions interessants.

El xató és la salsa d’una amanida amb elements propis de l’entorn i de la temporada, de manera que lliga perfectament amb la filosofia de Menja’t Vilanova.  Al seu costat, però, continuareu trobant un receptari vilanoví de cuina marinera (amb els ranxos al capdavant), de plats on posem el producte d’hivern al centre (com el cas dels espigalls) o de consistents esmorzars de forquilla per escalfar el cos.

Així com la cuina d’aquest temps va reclamant replegar-se a les cases o als restaurants, aquesta calidesa que adquireixen les menges de tardor i d’hivern també reclamen objectius de primer ordre. Com ho és anar dibuixant com serà aquest pròxim Carnaval del 2019.

 

Una mirada diferent

El fred no pot ser excusa, però, per oblidar-se dels molts atractius de la ciutat. No ens podem mirar la platja com ho faríem a l’estiu, però podem gaudir-ne fantàsticament des del jardí de l’Espai Far, on combinarem la tradició de les feines del mar amb les col·leccions de Roig Toqués i la mirada relaxada sobre una platja del Far en ple procés de naturalització.

Després d’una passejada per la nostra façana marítima (sovint més apreciada pels visitants que pels mateixos vilanovins), amb visita a la Pasífae inclosa, pot ser el moment d’aturar-se a menjar a algun dels establiments de Menja’t Vilanova, on sens dubte també us sabrem guiar cap altres actius de la ciutat. Un Museu del Ferrocarril de referència estatal, al costat mateix del Museu Víctor Balaguer són dues visites més que recomanades. Tots dos espais museístics ens ajuden a entendre més Vilanova. Amb el Ferrocarril, la ciutat obté una connexió imprescindible amb Barcelona i Tarragona, mentre que el llegat de Víctor Balaguer es fa mirar tant per l’arquitectura del lloc com per la potència de les col·leccions que s’hi mostren, amb dedicatòria especial per a la sala dels autors vilanovins.

El passeig per la Rambla i l’admiració de la Plaça de la Vila ens condueixen per una arquitectura urbana àmplia, ordenada i amb aires americanos. Al capdamunt de la Rambla, l’església de Sant Antoni Abat posa de relleu la importància del món agrícola i dels animals en la història de Vilanova. De fet, l’església s’encara cap a la Vilanova vella, d’on podem gaudir de la visita a la Casa-Museu de Can Papiol, per fer-nos càrrec de la vida en un espai d’aquestes característiques per part d’una de les famílies vilanovines més importants.

En definitiva, viure Vilanova amb fred ens entusiasma, perquè posa al descobert uns atractius que potser durant els mesos de més sol i calor ens passen desapercebuts. I pel camí, no us estranyi, que si ens visiteu en cap de setmana hi hagi alguna que altra festa muntada. Ens encanta, perquè com deia aquell eslògan de ja fa alguns anys a “Vilanova, tot l’any de festa!”, perquè ens agrada viure la vida i compartir-la amb els nostres conciutadans i amb els nostres visitants.