Redescobreix la Vila: Platja del Far, de cara al mar

Vilanova disposa d’una de les façanes marítimes més llargues i amb més historia del litoral català. Un recorregut des de la platja del Far fins a l’ermita de Sant Gervasi permet fer-se una idea dels bonics paratges, però també del factor econòmic i social que ha implicat disposar del recurs marítim.

Aquesta setmana, però, ens centrem en la platja del Far (de la Farola, per als més vilanovins més grans) i els seus entorns. Aquesta platja vilanovina és un espai verge que marca l’inici d’un espai costaner d’alt interès: Els Colls. La visita a la platja ha d’anar acompanyada d’endinsar-se pel camí dels Colls, vorejant la costa i apreciant les cales que la mar ha format, així com la vegetació baixa i els bufadors d’aigua que brollen d’entre les roques perforades per la força de les onades.

Darrere mateix de la platja, apareix l’ermita de Sant Cristòfol, entre belles cases que presideixen la platja. Parlar de l’ermita de Sant Cristòfol és parlar d’Eugeni D’Ors, un dels més destacats autors i periodistes del Noucentisme. D’Ors va créixer a redós del Modernisme, però va acabar sent un dels clars exponents del Noucentisme, de tall més classicista. Va viure a l’ermita de Sant Cristòfol, que corona un dels extrems de la façana marítima vilanovina.

Sense deixar els contorns de la platja del Far, no la podem abandonar sense fixar-nos en el curiós Molí de Mar. Avui queden les restes d’aquest antic molí, pensat per aprofitar la força del mar, en un projecte que no va reeixir.

Una Platja del Far tan característicament vilanovina que fins i tot un dels grups locals de més tirada, La Brigada, li ha dedicat una cançó: Platja del Far, que ben bé pot ser el fil musical d’aquesta escapada.

Ben a prop de la platja, comença la part més urbana del passeig marítim vilanoví, amb una notable oferta de reputada gastronomia marinera i de pescadors.