Menja’t Vilanova, també quan fa fred

Menja’t Vilanova, també quan fa fred

Quan parleu de Vilanova amb amistats de fora de la ciutat, quantes vegades no us han dit allò de però és que a Vilanova esteu tot l’any de festa?. I sí, certament, la festa ens agrada, la vivim, la gaudim i ens agrada ser-ne bons amfitrions. I si tenim tantes festes és, entre d’altres, perquè tenim moltes coses per celebrar i moltes ganes d’organitzar actes. Alguns d’aquests esdeveniments són hereus de la tradició, mentre que d’altres s’han creat de fa pocs anys. En tots, però, hi veiem una ciutat viva.

Quan arriba l’hivern, és quan ens adonem d’aquest autèntic esperit festiu vilanoví. A l’estiu, moltes poblacions celebren festes majors, concerts i festivals. El bon temps facilita les coses i els actes a l’aire lliure són agraïts i poden reunir moltes persones, com bé sabem nosaltres també. Però quan s’acaba la calor i cal gestionar el fred és quan es veu que la ciutat té una cocció lenta, que fa “xup-xup”, a foc baix… però que no s’atura.

Ja fa unes setmanes vam celebrar el Festival del Xató, amb un merescudíssim record per a Pere Tapias, un home que també portava Vilanova i la festa al seu cor. És un encert total vincular un dels nostres plats estrella, el xató, amb un autèntic ambaixador de Vilanova al món. El gran Pere Tapias estarà sempre present en les nostres festes, perquè va simbolitzar, com pocs, aquesta estima per Vilanova combinada amb una vocació per traspassar les fronteres locals. No es podia concebre una Xatonada com a festa de la cuina d’hivern sense tenir-lo en compte. Sempre hi era i el seu esperit sempre hi serà present. Precisament, Pere Tapias tant podia exercir de mestre de cerimònies de la gran Xatonada multitudinària de la ciutat com de xatonades més íntimes acollides amb els Boters de Mar, a l’Hotel Cèsar.

En un any en què una pluja persistent ens ha regalat una esplèndida collita de rovellons i bolets al mateix Garraf, no oblidem pas que el Xató ja està en marxa i la Ruta del Xató (on Vilanova hi és present) torna a estar en moviment. I quin sentit té una xatonada sense amics? Com sabia bé Pere Tapias, el fred és sinònim d’anar aplegant-se amics, familiars o companys de feina al voltant d’una taula amb àpats tant nostres com la Xatonada. Per això, els nostres establiments l’incorporen a les seves cartes, alguns amb formats tradicionals i altres amb innovacions interessants.

El xató és la salsa d’una amanida amb elements propis de l’entorn i de la temporada, de manera que lliga perfectament amb la filosofia de Menja’t Vilanova.  Al seu costat, però, continuareu trobant un receptari vilanoví de cuina marinera (amb els ranxos al capdavant), de plats on posem el producte d’hivern al centre (com el cas dels espigalls) o de consistents esmorzars de forquilla per escalfar el cos.

Així com la cuina d’aquest temps va reclamant replegar-se a les cases o als restaurants, aquesta calidesa que adquireixen les menges de tardor i d’hivern també reclamen objectius de primer ordre. Com ho és anar dibuixant com serà aquest pròxim Carnaval del 2019.

 

Una mirada diferent

El fred no pot ser excusa, però, per oblidar-se dels molts atractius de la ciutat. No ens podem mirar la platja com ho faríem a l’estiu, però podem gaudir-ne fantàsticament des del jardí de l’Espai Far, on combinarem la tradició de les feines del mar amb les col·leccions de Roig Toqués i la mirada relaxada sobre una platja del Far en ple procés de naturalització.

Després d’una passejada per la nostra façana marítima (sovint més apreciada pels visitants que pels mateixos vilanovins), amb visita a la Pasífae inclosa, pot ser el moment d’aturar-se a menjar a algun dels establiments de Menja’t Vilanova, on sens dubte també us sabrem guiar cap altres actius de la ciutat. Un Museu del Ferrocarril de referència estatal, al costat mateix del Museu Víctor Balaguer són dues visites més que recomanades. Tots dos espais museístics ens ajuden a entendre més Vilanova. Amb el Ferrocarril, la ciutat obté una connexió imprescindible amb Barcelona i Tarragona, mentre que el llegat de Víctor Balaguer es fa mirar tant per l’arquitectura del lloc com per la potència de les col·leccions que s’hi mostren, amb dedicatòria especial per a la sala dels autors vilanovins.

El passeig per la Rambla i l’admiració de la Plaça de la Vila ens condueixen per una arquitectura urbana àmplia, ordenada i amb aires americanos. Al capdamunt de la Rambla, l’església de Sant Antoni Abat posa de relleu la importància del món agrícola i dels animals en la història de Vilanova. De fet, l’església s’encara cap a la Vilanova vella, d’on podem gaudir de la visita a la Casa-Museu de Can Papiol, per fer-nos càrrec de la vida en un espai d’aquestes característiques per part d’una de les famílies vilanovines més importants.

En definitiva, viure Vilanova amb fred ens entusiasma, perquè posa al descobert uns atractius que potser durant els mesos de més sol i calor ens passen desapercebuts. I pel camí, no us estranyi, que si ens visiteu en cap de setmana hi hagi alguna que altra festa muntada. Ens encanta, perquè com deia aquell eslògan de ja fa alguns anys a “Vilanova, tot l’any de festa!”, perquè ens agrada viure la vida i compartir-la amb els nostres conciutadans i amb els nostres visitants.