Sabor a història en plena Festa Major de Vilanova amb els bloguers

Durant la nostra campanya Arriba la Festa Major: És temps de Gall i Gamba, hem rebut la visita de dos grups de bloguers. Aquí us deixem les vivències de la jornada de Luis Romo, un dels bloguers que ens ha visitat i que ens envia el seu relat per compartir-ho en la nostra pàgina.

 

Sabor a història en plena Festa Major de Vilanova amb els bloguers

En 50 minuts, el tren arriba de Barcelona a Vilanova. Al segle XIX, els carruatges de les grans famílies de la vila trigaven 8 hores. El passeig per a bloggers organitzat per l’Associació de Restauradors Menja’t Vilanova té cert ‘gust’ a passat. I també a present, perquè és temps de gall i gamba. Estem de Festa Major i aquests dos productes de proximitat i qualitat seran els plats estrella del nostre menú.


Des de l’estació, els bloggers volen donar fe de la seva pròpia visió. Fan fotos amb els seus mòbils, també hi ha un fotògraf professional, i tuitegen el que més els interessa. A poca distància està la Biblioteca Víctor Balaguer, que atresora uns 50.000 llibres i 50.000 cartes i manuscrits d’aquest escriptor, periodista i polític tan representatiu de la Renaixença. La seva riquesa cultural és una de les més extenses del segle XIX a Catalunya.

Aquesta petita introducció històrica va donar ja per a un petit descans al “bar del Mercat”  (el bar de la Mimi, per als vilanovins i vilanovines), situat a l’entrada del Mercat. La Mimi famosa pels seus plats i la seva acurada atenció. També diuen que al Bar del Mercat es pot tastar el millor fricandó de Catalunya i un gustosíssim All Cremat, la típica recepta marinera de Vilanova. En alguns llocs, el furor vermellós de la gamba de Vilanova obnubila la nostra vista. El plaer no té preu.

L’arribada a la Rambla Principal no pot ser més espectacular. Aquests dies de Festa Major, està guarnida amb uns ventalls gegants que evoquen balls populars i moments de la festa.  En línia recta, és la rambla més llarga de tot Catalunya. El seu ritme és gairebé frenètic, però respectant les pauses que dona sortir d’una gran urbs com Barcelona. Les terrasses estan plenes, la gent entra i surt dels comerços, els veïns es paren a parlar… ni rastre d’estrès. A Vilanova, tots fan allò que senten. És com si no hi hagués temps. A pocs metres, arribem a la plaça de l’Ajuntament, convertida en set de rodatge en diverses ocasions: el seu mosaic amb una característica senefa de colors va acollir, fa uns mesos, un rodatge publicitari amb Shakira, una deles grans estrelles de la música.

Can Papiol: tornada al passat

Un nou assossec, una nova pau i unes noves olors es fiquen en cadascun dels porus de la nostra pell. És com si estiguéssim mutant. L’ambient romàntic pobla els carrers, però  a la casa senyorial de Can Papiol, amb els seus 2.400 metres quadrats, es conserva intacte el Romanticisme. Però no només en l’àmbit arquitectural, sinó també ornamental i de parament.

Aquesta casa pairal de cinc plantes en ple carrer Major era un caprici que molt poca gent podia permetre’s. Uns d’aquests pocs eren la família Papiol. La seva fortuna es va gestar molt abans del comerç del vi i van saber treure partit de la filosofía de “qui guarda quan té, té quan vulgues”. Els Papiol van voler que el seu cognom es reflectís pedra a pedra a la ciutat.

L’estatus dels Papiol era llegendari. Tenien la baronia de Jafra i el rei Carles III va concedir a Lluís Papiol usar el títol de cavaller i tenir el seu propi escut heràldic. Aquest pedigrí el va heretar Francesc Papiol, qui va fer construir al solar de l’horta familiar aquesta casa senyorial l’any 1790, però que no s’acabaria fins onze anys més tard.

Passejar per les seves estances és un no parar de badar. La Casa Papiol tenia renom i era una referència social per a qualsevol gran família de l’època. De tots els habitacles de la mansió, només dues sales ja la diferenciaven de la resta. En primer lloc, en una època en la qual la majoria de la gent amb prou feines sabia llegir i escriure, destaca la gran biblioteca particular d’uns 5.000 volums que daten d’entre el segle XVI i XIX.

En segon lloc, la capella, per la qual el Vaticà havia de donar la seva aprovació. Però els Papiol no es van conformar amb això i, per elevar encara més el seu estatus social, van fer que dins de la seva petita capella es conservessin les relíquies de Santa Constança, una de les nenes màrtirs de Roma.

Durant la visita es poden observar les grisalles de les parets amb els seus motius bíblics, que son joies pictòriques que es conserven intactes; criden l’atenció algunes portes fusionades amb les pintures de les parets, que feien la funció d’armaris o com a accés secret a l’habitació de l’amant del senyor.

Francesc mai no es va casar i la casa la va heretar el seu Nebot, Beret Robinat de Papiol, que tampoc va tenir descendència. I, curiosament, els posteriors hereus tampoc van tenir fills, per la qual cosa finalment la casa va acabar en mans d’una altra poderosa família, els Torrents, cap a mitjans del segle XIX, que van habitar el lloc fins a 1959. La Diputació de Barcelona la va comprar i l’any 1961 es va obrir el Museu Romàntic Can Papiol. En Jordi, el guia, no va parar d’explicar curiositats i anècdotes.

Gall i Gamba amb aroma del segle XIX

Per no perdre’ns pels viaranys de la història, la següent parada va ser en el restaurant Dinou, un dels membres de l’Associació de Restauradors de Vilanova i la Geltrú. Un restaurant KM0 amb productes de proximitat i cuina de mercat i uns vins que són el millor acompanyament per a la seva carta i el seu menú. La seva ubicació és una altra joia arquitectònica: la casa del poeta Manuel de Cabanyes. Can Cabanyes és un dels exponents de residències urbanes de les famíles vilanovines benestants relacionades amb la vinya i el comerç del vi.

La Núria ha cuinat petites joies culinàries regades amb l’aroma del segle XIX. El Menú és per xuclar-se els dits. L’aperitiu és un tàrtar de tomàquet amb gelat de farigola; l’entrant és una amanida de cigronets de l’Anoia amb sardines escabetxades; el primer plat és peix de llotja amb compota de tomàquet i ceba confitada; el segon plat és gall del Penedès rostit amb gamba de Vilanova i les postres són prèssecs de l’Ordal amb crumble i gelat de coco. Tot molt ben acompanyat amb pa de l’Espiga d’Or i els vins Viladellops Xarel·lo D.O. Penedès i Ancestral Xarel·lo vermell Clàssic Penedès. Òbviament, el Gall i Gamba no podia faltar. Estem en temps de Festa Major.

Les pintures de les parets i del sostre són originals. Per un moment ens hem traslladat al segle XIX. Però, de sobte, uns petits ventiladors dempeus adverteixen a la nostra memòria que la calor pertany a un dia de juliol del segle XXI. Per un momento, és com si haguéssim romàs en la màquina del temps.

L’or de la cuina: pa fresc i artesà

Ens quedem tan fascinats pel sabor i la textura del pa que, sense estar en el nostre ordre de visites, a dos quarts de cinc de la tarda visitem l’Espiga D’Or/Forn & Botiga. De fet, el forn es va fundar en 1888 i, després de cinc generacions, encara segueix fent un pa artesanal. Jordi Morera Ransanz ha heretat el millor dels seus avantpassats. La seva humilitat, la seva generositat, la seva intel·ligència i el seu caràcter innovador han fet que el pa de l’Espiga d’Or sigui justament això, or. I això que, com molt bé diu el mateix Jordi, “no portava cap pa sota el braç”. Ironies de la vida.


En aquest local de la plaça de Soler i Gustems es respira no només farina, també tradició. Entre els pans més reeixits figuren el de vinya, el pagès català, l’alemany, el d’espelta i el pa de poble. Però n’hi ha de més tipus.

La passió de Jordi es palpa en l’ambient. S’emociona. En una de les parets està el forn original que el seu avi ja feia servir abans de la Guerra Civil. També hi ha una imatge d’ell. Ens ensenya ‘El Molí’, un invent seu on cada dia molen totes les farines fresques. En Jordi no vol perdre l’esperit heretat i per això és tan important conèixer i controlar la procedència i qualitat del cereal. Com diu a la seva pròpia pàgina web: “la meva altre passió a més de fer pa, és explicar-ho, comunicar-ho. És per això que el 2011 vam començar amb l’aventura de Culturadelpa.com, com a punt de trobada dels amants del bon pa, i com a plataforma per comunicar la meva passió/bogeria per aquest aliment”.

Tornada a l’estació. Això sí, en Jordi ens ha regalat pa. Estem plens. Plens d’alegria i de satisfacció. Plens d’haver après una mica més d’història. Plens d’haver tastat productes de qualitat i proximitat. I plens d’haver visitat Vilanova. Hi tornarem!