Arriba l’estiu… és temps d’All Cremat!

L’All cremat: unes arrels que s’endinsen al segle XIX

Hi havia una vegada, a mitjans del segle XIX, un grup de pescadors… Sembla un conte, però la realitat, segons alguns historiadors, és que les arrels de l’All cremat es poden situar en aquell segle XIX, quan Vilanova i la Geltrú començava a valorar econòmicament el treball a la mar i els seus fruits esdevenien el modus vivendi de moltes famílies. Vilanova, poc a poc, hauria d’esdevenir una de les platges més pròsperes i amb més anomenada del país.

All cremat Vilanova, L’All cremat: unes arrels que s'endinsen al segle XIX, Es temps de d'all cremat
Com que els mariners i els pescadors es passaven hores i hores navegant en petites barques, no tenien gaire temps per menjar i, per això, també havien de cuinar molt ràpidament. Es tractava de fer una cuina immediata, on l’all podia ser el secret. Però un secret que Salvador Pujades, molts anys després i amb un munt de concursos d’All Cremat a les esquenes, explica al llibre ‘Mariners i Terraires’ d’en Joan Collell i en Francesc Murgadas: “L’all ha de quedar cuit per tot arreu. Per dintre, per fora i pels quatre costats”.

Llavors, com avui, els pescadors vilanovins s’endinsen a la mar per tal d’aconseguir el peix més bo i de qualitat per vendre’l a la llotja. En aquelles èpoques més primigènies, les barques es passaven moltes hores a la mar. Per això, calia alimentar-se amb alguna cosa ràpida però que tingués els ingredients i les aportacions necessàries per continuar amb una feina feixuga. És per això que va sorgir un plat tan simple com l’All cremat, cuinat amb cassola o olla de ferro o d’alumini amb els peixos que tindrien menys acceptació (normalment els que tenien més espines com el peix de roca) i acompanyat de tomàquet i patata. Aquest menjar es va convertir en la joia i l’essència culinària vilanovina. Si les barques s’apropaven a les platges, es feien ranxos mentre es descarregava el peix o s’esperava el retorn del mariners que havien anat al poble.

All cremat Vilanova, L’All cremat: unes arrels que s'endinsen al segle XIX, Es temps de d'all cremat

Com explica Salvador Pujades, “l’All cremat és un plat de barca xarxaire, on anaven quatre pescadors. Les barques de llum ja no feien això, feien un ranxo”. Probablement sigui per això que entre els millors alls cremats hi ha el que està pensat per a quatre persones. Aquesta és la mida ideal per coure els ingredients. Quan es fa per a més gent, cal anar molt més en compte amb les coccions, per evitar que el peix quedi massa fet.

1 resposta

Trackbacks i pingbacks

  1. […] pero a ‘la mediterránea’, que permitía alimentarse sin quitarle tiempo al trabajo. Según dicen hay registros de esta comida desde el SXIX, cuando Vilanova empezaba a mirar de frente a las […]

Els comentaris estàn tancats.